PRIMERES CONCLUSIONS

Per a realitzar el nostre treball ens vam plantejar una gran qüestió que des de fa un temps ha tornat a ser rellevant per a la societat, tot i que en altres moments de la història ja ens ho vam plantejar. La pregunta  ha estat : estem preparats per a l'esgotament del petroli? 

Aquesta qüestió implica d'altres com per exemple: es veritat que s'acabarà el petroli? Quines són les reserves mundials ? Quin serà el moment en que diguem: prou, no n'hi ha més!  

A través de la recerca d'informació d'entrevistes, notícies, blocs...nosaltres hem arribat a la conclusió que el petroli és una font limitada i , per tant, s'acabrà. No podem posar la mà al foc si haguèssim de dir un dia en concret o un mes perquè ens cremariem, el que n'estem convencudes que el petroli ens abandonarà. 

Els motius pels qual el petroli arribarà al seu final són diversos. D'una banda el consum que fem d'ell és excessiu, és a dir, la demanda de petroli cada vegada és major i l'extracció o producció és menor, tal com diu Mariano Marzo, professor de recursos energètics a la Univeristat de Barcelona: Certament, el món és addicte al petroli. I, per l'altra banda, la competència dels països per apodrera-se de les petroliferes és major i com a conseqüència el preu de compra-venda augmenta a causa de l'escassetat que hi ha. 

Arribats a aquest punt, ens qüestionem en quins àmbits utilitzem el petroli, quantes tonalades en gastem i si hi ha alguna font d'energia renovable que poguès substituir-ho perquè pensem que no estem preparats perquè el dia de demà ja no se'n produeixi més. Segurament, no trobarem una sola energia que pugui abraçar tot el que fa el petroli però podem buscar altres alternatives, potser noves,  que ens permetin continuar sense que afecti a la nostra vida diària o que sigui minimamnet.  

IRAN, LLESTA PER TANCAR L'AIXETA A TOTA EUROPA

Des del 20 d’abril que han sorgit diferents notícies pel que fa a les amenaces de la República Islàmica cap a Europa, per tal de detenir el subministre de cru. Així, doncs, considerem rellevant aquestes afirmacions    i hem volgut fer constar així la notícia en el nostre blog, que ens diu així:

La República Islàmica aturarà les exportacions de petroli a tots els països europeus si no s’aixequen les sancions en la seva contra. Així ho va declarar el ministre iranià del Petroli, Rostam Qasemi.

El ministre també va informar que ja va detenir el subministre del cru a la companyia britànica- holandesa Royal Dych Sell, la major empresa petrolífera de la Unió Europea i, segons Qasemi, aquesta “encara té un deute enorme amb Irán”.

Per altra part, va assegurar que l’Empresa Nacional del Petroli “ ha firmat nous contractes amb varis clients estrangers” pel que “en cas de parar per complert el subministrament de cru a Europa, Irán té compradors alternatius”.

El funcionari va confirmar que el tancament de l’aixeta a Regne Unit i França però, la disminució de les exportacions a Grècia, Espanya i Alemanya encara no és oficial.

Les declaracions del ministre es donen uns dies després de la reunió a Turquia de les autoritats iranianes i el sextet, integrat pels membres permanents del Consell de Seguretat de la ONU (Rússia, EE.UU., Regne Unit, França i Xina) i Alemanya, sobre el programa atòmic de Teherán.

Així, Iran respon a les sancions imposades per la Unió europea, que prohibeixen comprar-li cru o alguns dels seus derivats. Aquesta mesura és tan rigorosa degut a la pressió que Occident, la UE i EE.UU. exerceixen sobre Irán perquè abandoni el seu programa nuclear.

La Unió europea, per la seva part, va declarar aquest divendres que en cas que sigui necessari està disposada a discutir al maig o al juny sobre la possible revisió d’embarg al petroli iranià.

LA INSOSTENIBLE DEPÈNCENCIA DEL PETROLI

Aprofitant el vídeo que vam haver de veure a seminari sobre la insostanibilitat del petroli, ens agradaria fer una entrada explicant quina és la depèndencia que tenim cap aquesta energia no renovable, quines raons ens trobem, tant climàtiques, com econòmiques i de seguretat en el subministrament. Aquest vídeo és un diagnòstic de Mariano Marzo, Catedràtic d'Estatigrafia a la Universitat de Barcelona.

Per tant començarem parlant sobre les idees principals que hem extret d'aquest video i finalment farem una petita reflexió de què ens ha aportat.

Actualment ens trobem en la situació que hem gastat el petroli de fàcil accés, això fa que només quedi aquell petroli més inaccessible i per tant més car, puix que es necessita més tecnologia per arribar a l'extracció d'aquest. Segons M.Marzo, a la segona meitat de l'era del petroli, cada vegada ens queda menys temps per disposar-ne d'ell i per tant, adaptar-nos a una nova vida sense la nostra principal dependència.

Hem d'adaptar-nos a una nova realitat. Principalment, s'ha de ser molt drastic. Els cièntifics al començament de tot projecte són pessimistes, ja que així poden desenvolupar un projecte i per tant fer un diagnòstic al problema en el qual ens trobem. Quan ja tenen la solució feta, o creue tenir-la, llavors es quan s'ha de ser optimista i investigar, no rendir-se i lluitar per trobar la seva solució. Però la base de tot diagnòstic és únicament una pregunta: QUÈ PASSA A LA SOCIETAT?

En el vídeo ens donen dos diagnòstics tractables: les reserves i el clima.

Primer diagnòstic: Les reseves

Actualment ens trobem que EEUU, Europa, Xina tenen poques reseves i en canviaquest són els països que tenen més dependència. En els últims anys el desenvolupament del món,  l'existencia o l'explotacio continuada d'uns recursos contaminants com són els combustibles fossils (Gas Natural, Petroli i Carbó), no tenim, o no trobem, substituts per remplaçar aquesta dependència. Els països d'Asia, sobretot Orient Mitjà i una part d'Amèrica llatina tenen reserves que fan que es mogui l'economia mundial, aquestes reserves es mantenen en secret, atés que als governs no els interessa deventellar les xifres per ser un risc de fallida. 

Com que disposem de poques reserves, o no sabem exactament quantes reserves queden,  la demanda puja, sobretot pel tema dels transports, ja que no es preveu que disminueixi el seu rendiment de producció, tant de fabricació com d'utilització. Tan és així que les reserves que actualment queden no estan a la terra sinó que s'han de buscar als oceans i mars del planeta.

Per aquest motiu, cada vegada són més extremes les exportacions en els oceans, les exportacions han crescut moltíssim i és molt diferent extreure petroli d'un quilòmetre que de tres, si la difer``encia de recursos empleats és abismal, només imaginar que actualment estem, exportant a  més d'uns 10 km (més d'un everest) per poder començar a entrar  al llaciment i poder extreure el petroli.

Veient aquest cos tan elevat per poder extreure el petroli, s'ha començat a treure un petroli no convencional, a les sorres, a les roques o els asfals. Aquest té una consistencia de moc i és dificil de poder-lo refinar i per tamt fer-lo circular. Fer això suposa un gran cost economic i ambiental, ja que per refinar aquest petroli no convencional s'ha d'injectar un vapor i liquar l'estat enganchifos.

Aquest fet se li suma que hi ha un punt en el qual ja no es pot perforar més perquè el terra ja té uns anys de vida i aquest forma part del paleòtic i per tant la matèria orgànica no és de qualitat i no es pot extreure.

Per aquest motiu hem hagut de buscar nous pous de petroli, els quals  s'han trobat a l'Àrtic. Això fa que estem a límits geogràfics. A més a més, s'uneix que les altes temperatures faciliten l'extracció, pero això provoca que sigui cada vegada un detoriament per l'Àrtic.

Segons científics, extreure el petroli de les primeres reserves va començar l'any 2003, on la demanda va ser elevada i la producció del any decreixent. Segons confirmen molts experts, d'aquí a sis dèquedes el petroli s'acabarà.

A Catalunya tenim una refinaria important, la de Tarragona, tot i que cada vegada està en decadència a causa que el petroli cru que arriba, el qual després de refinar es converteix en: gasoil, fuel, querosé i d'altres productes. Cada vegada el cru que arriba és de pitjor qualitat i al mateix temps s'han de fer productes de major qualitat (variables que no són compatibles). Processos de qualitat cada vegada són menys eficients, la primera barrera es que el petroli de la refineria de Tarragona no només l'extreuen de la seva petrolifera sinó que també tenen la competència directe amb els països d'Arabia, els quals porten petroli dels seus pous des del 1976. Actualment el cru que prové i per tant treballen les petroquímiques és dels països Àrabs, només 1% de la produccio és del pou de Tarragona.

Si la demanda del petroli segueix creixent, com tenen previst que passi degut a la gran dependència dels transports i d'altres materials com el plàstic...el preu del petroli seguirà encarint-se. A més a més, amb els temps de crisi que pasem aquest cost més elevat de benzina, que és on es nota més el cost, fa que la demanda encara sigui més exagerada i que el preu cada vegada sigui més elevat fins arribar a punts que a vegades es fa insostenible.

Segon diagnòstic: El Clima

Les fonts d'energia renovable o fonts energètiques són només una part de la solució, ja que només un 25% és electricitat. La resta són 50% derivats el petroli i 22 % de gas. El 94% és petroli, i per tant, ha de ser substituit no per una sinó per moltes, algunes ja descobertes d'altres encara per descobrir. Actualment ens trobem que hi ha poques reserves de petroli i si això li sumem que estan mal repartides, tenim un problema gros, ja qúe el poder i l'avarícia afecta directament a les persones. Una altra dada important és que el carbó té reserves distribuïdes per tot el planeta, tot i així no es poden poteciar, ja que provocaria una crisi ambiental més elevada que la que tenim actual. Degut a la causa del Canvi climàtic s'ha fet un estudi on ens diu en el vídeo que aquest fenòmen climàtic és imparable però que tenim temps fins el 2017 per prendre desicions i així poder salvar el planeta. Però el que necessitem totes les persones és urgentment un canvi d'actitud, segons l'Agència Internacional de l'Energia (AIE).

Ja no està permés negar la veritat, dir que no passa res. Què podem fer? Estem en una transició de la movilitat, els sectors del turisme són el nostre punt fort de la economia actual. Segons els economistes un país no pot fer una política séria paral·lela a totes les altres, sinó que actualment és bàsic fer un pacte d'estat amb altres països per tal que totes les economies vagin lligades i almenys es puguin mantenir, un exemple seria la Unió Europea (UE).

Tenim un projecte col·lectiu: l'estalvi energètic, l'esforç i la recerca de noves energies... estem avançant cap a un futur que encara no esta escrit i durant aquesta transcisió l'acció principal és l'estalvi del combustible i la eficiencia dels països. Estem entrant en un camí sense retorn. Electrificar el transport, utiltzar el transport públic, són dues opcions que s'han donat per potenciar la "In"-dependència del petroli. Però perquè tot això sigui possible primer em de ser consients que hauríem d'utilitzar menys el transport privat i compartir cotxes, però sobretot respectar el límit de velocitat, ja que no únicament serveix per reduir accidents sinó per no cremar tant combustible i així aconseguir no contaminar tant.

Si tot això es fa, entre d'altres coses, les renovables seran el dia a dia de la nostra vida i arribarà un moment en que estarà mal vist agafar el cotxe per anar a portar els nens a l'escola. La qüestió és reaccionar, però els economistes i científics saben que reaccionarem, perquè la crisi la tenim a sobre i tothom l'està notant. Però fins que no arribi la "gran" topada, no ens adonarem. Sempre hem viscut amb el petroli i realment no som consients de la importancia que té. Ara per sobrevieure ens hem de desenganchar del petroli.

Per acabar i donar les nostres conclusions podem dir que tots hem de treballar en conjunt, en avantprojectes i anar caminant a través de la cooperació. L'altre model seria el del conflicte, el de: Jo m'apanyo i em busco la vida i els altres que s'apanyin. És el que va fer Iraq l'any 2003. Més poder a costa dels poders dels demés, una mala tècnica que només arribarà a la pròpia destrucció.

L'addicció del petroli és molt elevada en els nostres dies. Ja fa anys que ens van avisar però encara tenim cinc anys per endavant perquè no es faci tard, tot i així sembla com si esperessim a l'últim moment, ja que seguim igual, encara que amb petites millores. Actualment el sistema polític no està preparat per aquest canvi i creuen en miracles en què la solució ja els hi vindrà solucionada.

Per tant, per finalitzar l'entrada ens agradaria dir que la concienciació d'aquestes fonts d'energies renovables, la busqueda de què és el millor i sobretot tenir present que tot el que espatllem no serà utilitzable una altra vegada.

PUNTS DE VISTA: Teories sobre el "peak oil" II

ENTREVISTA A Daniel Gómez Cañete, President d’AEREN – ASPO Espanya i editor de www.crisisenergetica.org

En Daniel, en aquesta entrevista publicada en l'article: El zenit d'un model energètic, ens parla del consum i l'esgotament d'algunes energies, com pot ser el petroli.

Durant els últims cinc anys, el barril de petroli ha encarit més d’un 400%, i l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) afirma que ens podríem enfrontar a una crisi de subministrament petrolífer.

Una cosa és la demanda que fan del petroli, i l’altra l’esgotament. I en aquest cas i en la situació econòmica en la que ens trobem, està guanyant la demanda, per això de cada cop és més car. Com diu l’AIE: “l’enorme escala de les inversions necessàries fa que ens qüestionem si la capacitat (de producció) addicional que es necessita, es materialitzarà”.

En el model energètic mundial, es depèn en més del 80% dels combustibles fòssils, i aquests són finits, per tant tenen les dècades comptades. Com es diu a l’entrevista: “el petroli (i el carbó i el gas) no s’acaben, però trobarem límits als fluxos diaris que podem aprofitar. Si els límits del petroli ja s’endevinen, també coneixem els del gas i del carbó”.

El millor seria intentar revertir la tendència històrica del creixement del consum energètic. Encara que això és molt difícil ja que el creixement econòmic ha anat en paral·lel al consum d’energia.

La societat hauria de mostrar-se compromesa amb la sostenibilitat. No és només un problema d’energies, sinó que també hi intervenen les tecnologies, la societat, l’economia... I en aquest cas, com ens explica en Daniel Gómez: “l’actual situació econòmica convida a plantejar-se aquesta transició des d’un pessimisme prudent”.

PUNTS DE VISTA: Teories sobre el "peak oil"

Dintre de l'article El zenit d'un model energètic, hem trobat l'entrevista a 0. Enginyer industrial i President de Foment del Treball.

En aquesta entrevista, el Joan Rosell explica diverses coses, amb alguna referència i dades sobre el petroli:

El geòleg M. King Hubbert, al 1956, va encertar que la producció petroliera als Estats Units arribaria al seu zenit a la dècada dels setanta.

Actualment, la producció petroliera ha augmentat molt acceleradament, quin és el punt màxim de producció? Com ell ens explica: "[...] Si els xinesos consumissin el mateix petroli que els nord-americans, la producció mundial hauria de multiplicar-se, al menys, per dos."

Hi ha diversos condicionals que faran decidir quin és el punt màxim de producció petroliera: quant es produeix, les reserves, els preus, la tecnologia, les inversions, les noves energies, etc.

Hi ha moltes teories sobre l’esgotament del petroli: hi ha gent que diu que no s’esgotarà mai, i hi ha altra que diu que s’esgotarà durant la primera meitat del segle XXI.

El que sí que és segur, és que cada cop es gasta més petroli. I les dades que tenim sobre aquesta producció i consum excessiu ens han de fer pensar sobre les implicacions polítiques i econòmiques que tñe aquest fet.

Com ens explica en Joan Rosell: Per una banda, “les reserves de cru (segons el Butlletí de BP) eren de 548.452 milions de barrils el 1970 davant dels 1.2000.000 milions de barris en l’actualitat [...]”

Però per l’altra banda, “[...] Els grans pous de petroliers semblen anar en declivi, encara que la tecnologia pugui fer meravelles si hi ha inversions. [...]”

Actualment, no estem preparats per a l’esgotament del petroli, ja que el món no pot viure sense ell, però hauríem de començar a preparar-nos pel que vindrà. A més, l’automòbil hauria de fer algun canvi ja que consumeix més del 50% del petroli.

L'EXPROPIACIÓ DEL PETROLI A L'ARGENTINA

Volem fer referència a una notícia d'actualitat que ens parla sobre la importància del petroli en l'àmbit econòmic, polític i social i que s'ha produït en el darrer mes a Argentina tenint una influència a nivell mundial i que afecta directament l'economia espanyola. 

La notícia ens parla sobre l'anunci de'un projecte de llei peral canvi de control d' YPF, SA; què es declarad'unitat pública i subjecte d'expropiació del 51% de les accions d'aquesta companyia, les quals pertanyen a REPSOL. El Govern argentí ha aprovat un Decret de necessitat i urgència efectiu que permet disposarde la intervenció d'YPF,SA; nomenant interventor de la companyia a un ministre de Govern.

Repsol, com a contra, considera que la mesura anunciada és il·lícita i greument discriminatòria, que no s'ha justificat la finalitat de la utilitat pública, que suposa l'incompliment de les obligacions assumides per l'Estat argentí en la privatització d'YPF i que, amb això, es violen els principìs fonamentals de la seguretat jurídica i de confiança de la comunitat inversorainternacional.

Degut a aquesta pressumpta il·legalitat, Repsol durà a terme totes les mesures legals que procedeixin per preservar el valor de tots els seus interessos actius i els interessos de tots els seus accionistes.

Us adjuntem el link on hem trobat la notícia, perquè la pogueu llegir de manera autonòma i podeu extreure les vostres pròpies conclusions:

Notícia Repsol
 
 Des del nostre punt de vista, creiem que aquesta notícia tindrà una gran influència sobre l'economia espanyola dificultant la situació actual en la qual es troba el país. Tot i això, encara es d'hora per fer un balanç sobre els problemes que pot aportar i les conseqüències que tindrà. 

Nous recursos energètics i tecnologies per al transport

La principal font d’energia del transport és el petroli. En aquest sector no s’ha reduït la dependència dels combustibles fòssils, ni s’han introduït noves energies.

Segons l’Agència Internacional de l’energia (IEA), “el sector del transport representa més d’una quarta part del consum final d’energia, el 60%, i el emet el 20% d’emissions mundials de gasos hivernacle”.

Augmenta la intensitat energètica del transport

El transport també és un factor important en l’economia Europea, hi ha 5-8 automòbils per cada 10 habitants. A Catalunya, aquest sector és el principal consumidor d’energia, i tota l’energia utilitzada per  activitats relacionades amb la producció de transport, supera el 50% del consum total d’energia.

Cal fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, i això depèn de diversos factors (la política territorial i l’ordenació urbanística dels municipis i els hàbits de mobilitat dels ciutadans). L’automòbil és el mitjà habitual de desplaçament de molts ciutadans, i aquests automòbils, gran part d’ells, només els fa servir una persona. Aquest fet es troba en moltes ciutats, és per aquest motiu que la societat no té en compte les repercussions que aquesta actitud pot tenir vers l’energia i l’esgotament del petroli.

Combinació de tecnologies i combustibles

En el sector del transport, les tecnologies haurien de permetre reduir la dependència dels derivats del petroli. En els darrers anys s’han millorat els motors convencionals per tal de reduir la intensitat energètica, i hi ha hagut millores en el consum dels automòbils a nivell d’Europa. Tot i això, les millores no seran massa importants. Utilitzar energia elèctrica als vehicles ofereix, també, avantatges per a aquest sector. En 10-15 anys, es disposaran de nous sistemes de bateries i s’introduiran nous vehicles 100% elèctrics. Però, encara hi ha diversos reptes per a què tot això sigui possible. En definitiva, en els propers anys hi haurà noves opcions tecnològiques en aquest sector, per tal de reduir la dependència dels derivats del petroli, serà possible conseguir-ho?

Les propostes del pla de l’energia

El Pla de l’energia de Catalunya proposa estratègies per estalviar i diversificar energèticament el sector del transport, per tal d’una millora en l’ús eficient dels diferents sistemes i els mitjans de desplaçament. L’administració pública s’ha d’encarregar de crear un marc legal per afavorir aquestes tecnologies, controlar-les i avaluar-les.

Les alternatives energètiques a l’abast

Hi ha diverses alternatives energètiques que trobem l’abast de tothom, per tal d’estalviar el energia i en petroli:

GAS NATURAL. Actualment, l’ús del gas natural com a combustible en vehicles és la forma més habitual. És una alternativa a la utilització de derivats del petroli. Ajudaria a reduït la intensitat de carboni del combustible final respecte al gas natural i les emissions de NO.

BIOCOMBUSTIBLES. Són combustibles produïts a partir de matèria orgànica d’origen biològic. Els més comuns són el bioetanol i el biodièsel. Un avantatja és que són pràcticament neutres quant a l’emissió de GEH ja que el CO2 emès quan combustionen ha estat fixat per les plantes emprades com a matèries primeres.

COMBUSTIBLES SINTÈTICS. Són els combustibles líquids o gasos obtinguts mitjançant processos termoquímics a partir del carbó, del gas natural o de la biomassa. Comporten poder diversificar l’origen dels carburants emprats en el transport.

HIDROGEN. Es pot emprar com a font energètica en un motor convencional de combustió interna o en una pila de combustible. Es pot emmagatzemar tant en forma de gas comprimir com en forma de líquid.

METANOL. Es pot emprar tant en motors de combustió interna com directament en piles de combustible. Té un poder calorífic interior al de la gasolina o el gasoil, i li calen dipòsits d’emmagatzematge superior per a mantenir la mateixa autonomia del vehicle.

En definitiva, ja és hora de buscar altres alternatives quant al transport, que siguin més ecològiques i que no malgastin tanta energia i tant  petroli. Hem de buscar alternatives ara i començar a utilitzar-les perquè en un futur pot ser és massa tard.

El Zenit de la producció de petroli

Entrevista a Mariano Marzo

Professor de recursos energètics

Catedràtic d'estratigrafia

Universitat de Barcelona

En aquesta entrevista Mariano Marzo ens fa entendre que el problema no es troba en l'extracció del petroli ja que segons ell “ el percentatge de recuperació de cru dels jaciments és aproximadament del 35-40% del total que hi ha abans de començar a explotar-los” i a més a més els jaciments es deixen d'explotar quan encara hi queda petroli per extreure. Segons ell a la pregunta: el petroli s'esgotarà? La resposta d'ell és “ sempre quedarà fluït per extreure; de manera que la resposta és simple: mai. Llavors , si el problema no es troba en la seva extracció, on recau?

Un dels problemes és la manera com l'obtenim. Cada cop es necessitarà potenciar i desenvolupar nova maquinaria que arribi a les profunditats del subsol per poder obtenir-lo.

I l'altre és el consum que fan els països desenvolupats. Actualment el petroli va més enllà del transport, és a dir, com a combustible, sinó que a més a més l'utilitzem com a font de calor, per asfaltar, fabricar productes de plàstic, detergents, medicaments...i una pila de productes quotidians. Tal i com diu el text “ el món ha d'aprendre urgentment a gestionar la seva demanda de petroli. Per a la petroliera, l'eficiència energètica i l'estalvi són absolutament necessaris per a posar un límit a una set global insaciable d'aquest hidrocarbur, especialment alimentada pel creixement econòmic i demogràfic de les grans potències emergents i pel sector del transport”. Cal recordar que els països en vies de desenvolupament cada cop necessitaran més petroli per desenvolupar-se en tots els àmbits: econòmicament, socialment, etc.

També ens parla dels descobriments de nous jaciments com els de l'Àrtic on encara queden un 25% del total. Tot i que segons Mariano Marzo el dia que s'hagin d'extreure hi haurà grans problemes perquè “ ja que es tracta d'una zona sense amo, objecte de disputa entre els Estats Units, el Canadà,Rússia, Noruega i Groenlàndia (administrada per Dinamarca)”

Per últim, en l'entrevista fa referencia a les diverses opinions , els que pensen negativament i els que pensen positivament. Els primers creuen que no hi ha prou reserves per a tothom i per tan ampliar el seu volum és limitat, mentre que els segons creuen en el desenvolupament de nous recursos i de noves tecnologies per extreure'l. 

EL PETROLI ES POT ESGOTAR?

El dubte de si el petroli s'esgota o no, encara és un dubte que molta gent tenim, ja que encara que se sap que és una font d'energia no renovable, hi ha fonts de documentació que diuen que encara és aviat per dir que s'esgotarà.

Hi ha fonts de documentació que diuen que sí que s'esgotara i que s'han de buscar alternatives:

Segons el telenotícies de TV3: "Les alarmes sobre l'esgotament de les bosses de petroli i la necessitat de buscar alternatives fa temps que sonen, però el problema no és la falta de reserves. Almenys segons un estudi del Col·legi d'Enginyers de Barcelona. Focalitzen el tema en la poca inversió en l'extracció del cru i en l'atorgament de massa poder als països productors, cosa que acabarà passant factura als països consumidors".

En canvi, hi ha d'altres que diuen que encara hi ha suficient:

El centre d'estudis Jordi Pujol, va publicar un article on  es parlava del següent: "No manca petroli al món. Manquen refineries de petroli. La construcció de refineries de petroli triga bastant de temps i exigeix una inversió espectacular. De fet, durant anys, gairebé no s’han construït noves plantes. Amb la volatibilitat dels preus del petroli, els inversors són reticents a crear noves plantes per refinar el petroli".


A partir d'això, i d'aquest debat sobre l'esgotament (encara que sabem que és un tipus d'energia no renovable): Quines alternatives trobem per substituir el petroli?

QUÈ ÉS EL PETROLI?

El petroli és una barreja complexa no homogènia d'hidrocarburs, composts formats per hidrogen i carboni. Difereixen molt entre si, des de groguencs i líquids a negres i viscosos. Aquestes diferències són degudes a les relacions entre els tipus d'hidrocarburs. És un recurs natural no renovable, i actualment també és la principal font d'energia als països desenvolupats.

Els components químics del petroli se separen i s'obtenen per destil·lació mitjançant un procés de refineria. D'ell s'extrauen diferents productes, entre altres: propà i butà, gasolina, querosè i gasoil o dièsel, fuel, olis lubricants i asfalts, etc.

Aquesta barreja d'hidrocarburs és associada, generalment, a grans bombolles de gas natural, en jaciments tancats durant milers d'anys sota terra, coberts pels estrats superiors de l'escorça terrestre.

Aquesta definició ens condueix a qüestionar-nos: El petroli es pot esgotar?

 

I QUIN ÉS L'ORIGEN DEL PETROLI?

 

El petroli s'origina a les conques marines poc profundes on proliferen grans quantitats de plàncton, que és un conjunt d'organismes microscòpics que viuen en suspensió a les capes superficials del mar. Quan moren, el plàncton s'acumula juntament amb una gran quantitat de matèria orgànica que queda entre el fang del fons de la conca sedimentària. Si aquests organismes estan massa temps sobre el fons marí patiran un procés d'oxidació. També, si queden fora del contacte amb l'oxigen dissolt a l'aigua marina en quedar soterrats per un sediment inorgànic impermeable patirà un procés diagenètic en condicions d'anaerobiosi, on participa l'augment de pressió i temperatura juntament amb l'acció de bacteris anaerobis que transformen la matèria orgànica en hidrocarburs.

En una primera fase, té lloc alhora la compactació i la litificació*¹ del sediment: els bacteris degraden els organismes vius amb els quals s'alimenten, i transformen els residus en una substància insoluble orgànica amb estructures cícliques que s'anomena querogen*² i que constitueix la matèria primera del petroli.

El petroli es produeix per la transformació dels àcids grassos del querogen que es transformen en hidrocarburs pesats i que després d'un procés de maduració es trenquen i originen hidrocarburs líquids i gasosos.

*¹ Litificació -  diagènesi:  Conjunt de canvis quimicofísics que experimenten els sediments des que es dipositen fins que es converteixen en una roca sedimentària coherent per efecte de la pressió, de la temperatura, de la pèrdua d’aigua i de porositat, etc. (Font: DIEC2)

*² Querogen - Matèria orgànica sedimentària derivada d’organismes vivents, insoluble en els dissolvents orgànics i alcalins, que roman fossilitzada i es pot convertir, per maduració tèrmica, en hidrocarburs líquids o gasosos.