LA INSOSTENIBLE DEPÈNCENCIA DEL PETROLI

Aprofitant el vídeo que vam haver de veure a seminari sobre la insostanibilitat del petroli, ens agradaria fer una entrada explicant quina és la depèndencia que tenim cap aquesta energia no renovable, quines raons ens trobem, tant climàtiques, com econòmiques i de seguretat en el subministrament. Aquest vídeo és un diagnòstic de Mariano Marzo, Catedràtic d'Estatigrafia a la Universitat de Barcelona.

Per tant començarem parlant sobre les idees principals que hem extret d'aquest video i finalment farem una petita reflexió de què ens ha aportat.

Actualment ens trobem en la situació que hem gastat el petroli de fàcil accés, això fa que només quedi aquell petroli més inaccessible i per tant més car, puix que es necessita més tecnologia per arribar a l'extracció d'aquest. Segons M.Marzo, a la segona meitat de l'era del petroli, cada vegada ens queda menys temps per disposar-ne d'ell i per tant, adaptar-nos a una nova vida sense la nostra principal dependència.

Hem d'adaptar-nos a una nova realitat. Principalment, s'ha de ser molt drastic. Els cièntifics al començament de tot projecte són pessimistes, ja que així poden desenvolupar un projecte i per tant fer un diagnòstic al problema en el qual ens trobem. Quan ja tenen la solució feta, o creue tenir-la, llavors es quan s'ha de ser optimista i investigar, no rendir-se i lluitar per trobar la seva solució. Però la base de tot diagnòstic és únicament una pregunta: QUÈ PASSA A LA SOCIETAT?

En el vídeo ens donen dos diagnòstics tractables: les reserves i el clima.

Primer diagnòstic: Les reseves

Actualment ens trobem que EEUU, Europa, Xina tenen poques reseves i en canviaquest són els països que tenen més dependència. En els últims anys el desenvolupament del món,  l'existencia o l'explotacio continuada d'uns recursos contaminants com són els combustibles fossils (Gas Natural, Petroli i Carbó), no tenim, o no trobem, substituts per remplaçar aquesta dependència. Els països d'Asia, sobretot Orient Mitjà i una part d'Amèrica llatina tenen reserves que fan que es mogui l'economia mundial, aquestes reserves es mantenen en secret, atés que als governs no els interessa deventellar les xifres per ser un risc de fallida. 

Com que disposem de poques reserves, o no sabem exactament quantes reserves queden,  la demanda puja, sobretot pel tema dels transports, ja que no es preveu que disminueixi el seu rendiment de producció, tant de fabricació com d'utilització. Tan és així que les reserves que actualment queden no estan a la terra sinó que s'han de buscar als oceans i mars del planeta.

Per aquest motiu, cada vegada són més extremes les exportacions en els oceans, les exportacions han crescut moltíssim i és molt diferent extreure petroli d'un quilòmetre que de tres, si la difer``encia de recursos empleats és abismal, només imaginar que actualment estem, exportant a  més d'uns 10 km (més d'un everest) per poder començar a entrar  al llaciment i poder extreure el petroli.

Veient aquest cos tan elevat per poder extreure el petroli, s'ha començat a treure un petroli no convencional, a les sorres, a les roques o els asfals. Aquest té una consistencia de moc i és dificil de poder-lo refinar i per tamt fer-lo circular. Fer això suposa un gran cost economic i ambiental, ja que per refinar aquest petroli no convencional s'ha d'injectar un vapor i liquar l'estat enganchifos.

Aquest fet se li suma que hi ha un punt en el qual ja no es pot perforar més perquè el terra ja té uns anys de vida i aquest forma part del paleòtic i per tant la matèria orgànica no és de qualitat i no es pot extreure.

Per aquest motiu hem hagut de buscar nous pous de petroli, els quals  s'han trobat a l'Àrtic. Això fa que estem a límits geogràfics. A més a més, s'uneix que les altes temperatures faciliten l'extracció, pero això provoca que sigui cada vegada un detoriament per l'Àrtic.

Segons científics, extreure el petroli de les primeres reserves va començar l'any 2003, on la demanda va ser elevada i la producció del any decreixent. Segons confirmen molts experts, d'aquí a sis dèquedes el petroli s'acabarà.

A Catalunya tenim una refinaria important, la de Tarragona, tot i que cada vegada està en decadència a causa que el petroli cru que arriba, el qual després de refinar es converteix en: gasoil, fuel, querosé i d'altres productes. Cada vegada el cru que arriba és de pitjor qualitat i al mateix temps s'han de fer productes de major qualitat (variables que no són compatibles). Processos de qualitat cada vegada són menys eficients, la primera barrera es que el petroli de la refineria de Tarragona no només l'extreuen de la seva petrolifera sinó que també tenen la competència directe amb els països d'Arabia, els quals porten petroli dels seus pous des del 1976. Actualment el cru que prové i per tant treballen les petroquímiques és dels països Àrabs, només 1% de la produccio és del pou de Tarragona.

Si la demanda del petroli segueix creixent, com tenen previst que passi degut a la gran dependència dels transports i d'altres materials com el plàstic...el preu del petroli seguirà encarint-se. A més a més, amb els temps de crisi que pasem aquest cost més elevat de benzina, que és on es nota més el cost, fa que la demanda encara sigui més exagerada i que el preu cada vegada sigui més elevat fins arribar a punts que a vegades es fa insostenible.

Segon diagnòstic: El Clima

Les fonts d'energia renovable o fonts energètiques són només una part de la solució, ja que només un 25% és electricitat. La resta són 50% derivats el petroli i 22 % de gas. El 94% és petroli, i per tant, ha de ser substituit no per una sinó per moltes, algunes ja descobertes d'altres encara per descobrir. Actualment ens trobem que hi ha poques reserves de petroli i si això li sumem que estan mal repartides, tenim un problema gros, ja qúe el poder i l'avarícia afecta directament a les persones. Una altra dada important és que el carbó té reserves distribuïdes per tot el planeta, tot i així no es poden poteciar, ja que provocaria una crisi ambiental més elevada que la que tenim actual. Degut a la causa del Canvi climàtic s'ha fet un estudi on ens diu en el vídeo que aquest fenòmen climàtic és imparable però que tenim temps fins el 2017 per prendre desicions i així poder salvar el planeta. Però el que necessitem totes les persones és urgentment un canvi d'actitud, segons l'Agència Internacional de l'Energia (AIE).

Ja no està permés negar la veritat, dir que no passa res. Què podem fer? Estem en una transició de la movilitat, els sectors del turisme són el nostre punt fort de la economia actual. Segons els economistes un país no pot fer una política séria paral·lela a totes les altres, sinó que actualment és bàsic fer un pacte d'estat amb altres països per tal que totes les economies vagin lligades i almenys es puguin mantenir, un exemple seria la Unió Europea (UE).

Tenim un projecte col·lectiu: l'estalvi energètic, l'esforç i la recerca de noves energies... estem avançant cap a un futur que encara no esta escrit i durant aquesta transcisió l'acció principal és l'estalvi del combustible i la eficiencia dels països. Estem entrant en un camí sense retorn. Electrificar el transport, utiltzar el transport públic, són dues opcions que s'han donat per potenciar la "In"-dependència del petroli. Però perquè tot això sigui possible primer em de ser consients que hauríem d'utilitzar menys el transport privat i compartir cotxes, però sobretot respectar el límit de velocitat, ja que no únicament serveix per reduir accidents sinó per no cremar tant combustible i així aconseguir no contaminar tant.

Si tot això es fa, entre d'altres coses, les renovables seran el dia a dia de la nostra vida i arribarà un moment en que estarà mal vist agafar el cotxe per anar a portar els nens a l'escola. La qüestió és reaccionar, però els economistes i científics saben que reaccionarem, perquè la crisi la tenim a sobre i tothom l'està notant. Però fins que no arribi la "gran" topada, no ens adonarem. Sempre hem viscut amb el petroli i realment no som consients de la importancia que té. Ara per sobrevieure ens hem de desenganchar del petroli.

Per acabar i donar les nostres conclusions podem dir que tots hem de treballar en conjunt, en avantprojectes i anar caminant a través de la cooperació. L'altre model seria el del conflicte, el de: Jo m'apanyo i em busco la vida i els altres que s'apanyin. És el que va fer Iraq l'any 2003. Més poder a costa dels poders dels demés, una mala tècnica que només arribarà a la pròpia destrucció.

L'addicció del petroli és molt elevada en els nostres dies. Ja fa anys que ens van avisar però encara tenim cinc anys per endavant perquè no es faci tard, tot i així sembla com si esperessim a l'últim moment, ja que seguim igual, encara que amb petites millores. Actualment el sistema polític no està preparat per aquest canvi i creuen en miracles en què la solució ja els hi vindrà solucionada.

Per tant, per finalitzar l'entrada ens agradaria dir que la concienciació d'aquestes fonts d'energies renovables, la busqueda de què és el millor i sobretot tenir present que tot el que espatllem no serà utilitzable una altra vegada.