Les nostres alternatives

En aquesta entrada volem explicar de forma més detallada les energies que seran la substitució del petroli en tots els nivells amb els quals s'utilitza. Totes les utilitzem però cap d'elles amb al seu màxim de producció, ja que encara no les tenim gaire desenvolupades o no prou estudiades, atès que tot i ser renovables també tenen desavantatges que han de ser estudiats a fons. Tot i així us presentem les cinc energies renovables que ens serviran pel nostre ús de transports, electric i de fabricació.

 

MATÈRIA ORGÀNICA (Biomassa)

Després d'haver realitzat l'entrevista a Javier Calucho Nicolás, CIRCE (Centro de Investigación de recursos y consumos energéticos), vam començar a buscar quina importància podia tenir la biomassa per tal de poder substituïr el petroli una vegada aquest s'esgotés ja que, ens va comentar que podia ser una de les energies a tenir en compte per realitzar aquesta substitució. Així, doncs, hem buscat informació sobre què és, les seves aplicacions i en què es podria utilitzar de manera que l'exposem en aquest apartat.


QUÈ ÉS LA BIOMASSA?
La biomassa és tota substància orgànica renovable d’origen tant animal com vegetal. L’energia de la biomassa prové de l’energia que emmagatzemen els éssers vius. En primer lloc, els vegetals al realitzar la fotosíntesis, utilitzen l’energia del Sol per a formar substàncies orgàniques. Després, els animals incorporen i transformen aquesta energia a l’alimentar-se de les plantes. Els productes d’aquesta transformació, que es consideren residus, poden ser utilitzats com a recurs energètic.
La biomassa ha estat sempre una font energètica essencial per a l’home. Amb l’arribada de combustibles fòssils, aquest recurs energètic va perdre importància en el món industrial. En l’actualitat la biomassa es fa servir per usos domèstics.
A Europa, França és el país que major quantitat de biomassa consumeix ( més de 9 milions de tones equivalents de petroli ( tep), seguit de Suècia. Espanya ocupa el quart lloc en aquesta llista amb 3,6 milions (tep).

Els factors que condicionen el consum de biomassa a Europa són: 

• Factors geogràfics: Degut a les condicions climàtiques de la regió, les quals indicaran les necessitats de calor que requereix cada zona i, les quals podran ser cobertes amb biomassa.
• Factors energètics: per la rendibilitat o no de la biomassa com a recurs energètic. Això dependrà dels preus i del mercat energètic en cada moment.
• Disponibilitat del recurs: aquest és el factor que s’ha d’estudiar en primer lloc per a determinar l’accés i la temporalitat del recurs.

TIPUS DE BIOMASSA
Existeixen diferents tipus de biomassa que poden ser utilitzats com a recurs energètic. Encara que es poden fer multitud de classificacions, s’ha escollit la classificació general, que la divideix en quatre tipus diferents:

• La biomassa natural: es produeix a la naturalesa sense cap intervenció humana. El problema que presenta aquest tipus de biomassa és la necessària gestió de l’adquisició i el transport del recurs al lloc d’utilització. Aquest pot provocar que l’explotació d’aquesta biomassa sigui inviable econòmicament.
• La biomassa residual seca:  Són els residus que en generen en les activitats d’agricultura ( llenya i herbes)i ramaderia, en les forestals, en la indústria de la fusta i l’agroalimentària, entre altres.
• La biomassa residual humida: Es denomina biomassa residual humida als abocaments anomenats biodegradables, és a dir, les aigües residuals urbanes i industrials i els residus ramaders (principalment purins).
• Els cultius energètics: Aquests cultius es generen amb l'única finalitat de produir biomassa transformable en combustible. Aquests cultius els podem dividir en: 
• Cultius ja existents com els cereals, oleaginosas, remolatxa, etc. 
• Lignocelulósicos forestals (pollancre, sauces, etc.) 
• Lignocelulósicos herbacis com el card Cynara cardunculus 
• Altres cultius com la patata.

AVANTATGES

• Disminució de les emissions de CO2: encara que per aprofitar aquesta Font haguem de realitzar una combustió i el resultat de la mateixa sigui aigua i CO2,  la quantitat d’aquest gas no suposa un increment d’aquest gas a l’atmosfera ja que prové de les plantes.
• No emet contaminats sulfurats o nitrogenats, ni partícules sòlides.
• Si s’utilitzen residus d’altres activitats com a biomassa, això es tradueix en un reciclatge i disminució dels residus. Per tant, canalitza els excedents agrícoles alimentaris, permeten l’aprofitament de les terres.
• Els cultius energètics substituiran als cultius excedentaris en el mercat d’aliments, cosa que pot oferir una oportunitat al sector agrícola.
• Permet la introducció de cultius de gran valor rotacional davant a monocultius cerealistes.
• Pot provocar un augment econòmic en el medi rural.
• Disminueix la dependència externa de l’abastiment de combustibles.

En l’actualitat, la tecnologia aplicada a la biomassa està patint un gran desenvolupament. La investigació s’està centrant en els següents punts:

• En l’augment del rendiment energètic d’aquest recurs.
• En minimitzar els efectes negatius ambientals dels residus aprofitats i de les pròpies aplicacions.
• En augmentar la competitivitat del mercat dels productes.
• En possibilitar noves aplicacions de gran interès com els biocombustibles.

INCONVENIENTS

• Té un major cost de producció davant l’energia que prové dels combustibles fòssils.
• Menor rendiment energètic dels combustibles derivats de la biomassa en comparació amb els combustibles fòssils.
• Producció estacional.
• La matèria prima és de baixa densitat energètica, el que vol dir que ocupa molt volum i, per tant, pot tenir problemes de transport i emmagatzematge.
• Necessitat de condicionament o transformació per a la seva utilització.

APLICACIONS
La gran varietat de biomasses existents unides al desenvolupament de diferents tecnologies de transformació d’aquesta en energia (combustió directa, piròlisis, gasificació, fermentació, digestió anaeròbica...) permeten plantejar una gran quantitat de possibles aplicacions entre les que destaquen la producció d’energia tèrmica, electricitat, biocombustibles i gasos combustibles.

• Producció d’energia tèrmica: Aprofitament convencional de la biomassa natural i residual. Els sistemes de combustió directa s’apliquen per generar calor, el qual pot ser utilitzat directament, com per exemple, per a la cocció d’aliments o per el secat de productes agrícoles. A més, aquest es pot aprofitar en la producció de vapor per a processos industrials i d’electricitat. Els processos tradicionals d’aquest tipus, generalment, són ineficients perquè molta energia alliberada es perd i pot causar contaminació quan no es realitzen sota condicions controlades.
• Producció d’energia elèctrica: obtinguda minoritàriament a partir de biomassa residual ( restes de collita i poda) i, principalment, a partir de cultius energètics llenyosos, de creixement ràpid i d’herbes. També s’utilitza el biogàs resultant de la fermentació de certs residus( residus sòlids urbans, llots de la depuradora) per tal de generar electricitat. El rendiment nét de la generació de l’electricitat en les plantes de biomassa és baix, d’un 20% referit al seu poder calorífic interior, degut a que les plantes de producció són molt petites. Una possibilitat per augmentar el rendiment energètic en l’ús de la biomassa és la cogeneració de calor i electricitat, de manera que es poden obtenir uns rendiments globals entre el 40 i el 60%. Tot i així, la gasificació és una alternativa amb millors rendiments que la combustió en calderes. Fer ús de motors diesel o de turbines de gas per a cremar el gas produït pot elevar el rendiment a valors per sobre del 30% però, aquesta opció està poc estesa.
• Producció de biocombustibles: Existeix la possibilitat, ja legislada, d’alimentar els motors de gasolina amb bioalcohols (obtinguts de remolatxa, blat de moro, canya de sucre, patata,etc.) i els motors diesel amb bio- olis (obtinguts a partir de Girasol, soja...).
• Producció de gasos combustibles: És una aplicació poc utilitzada que consisteix en la descomposició de la biomassa en un digestor per obtenir un gas, del qual el seu combustible és bàsicament el metà però, també conté nitrogen, vapor d’aigua i compostos orgànics. El procés és adequat per tractar la biomassa d’elevat contingut en humitat i poc interessant en altres aplicacions, si bé per la qualitat o la quantitat disponible.
• Biocombustibles: Actualment, han deixat de ser una fantasia i cada vegada hi ha més automòbils que es mouen amb aquests biocombustibles, els més rendibles són el biodiesel i el bioalcohol.
• Biodiesel: Són ésters monoalquílics d’àcids grassos de cadena llarga derivats de lípids renovables com olis vegetals. Es fan servir en motors diesel o en calderes de calefacció (segons American Standards for Testing Materials). L’inconvenient que té el biodiesel és l’altre preu de mercat que tenen els olis per a ús alimentari.
• Bioetanol: és la producció d’alcohol a partir de diferents matèries primeres que contenen sucres fàcils d’extreure i transformar provinents de: llavors de cereal i blat de moro, tubercles, canya de sucre, matèries de cel·lulosa, etc. És realitza mitjançantla fermentació de matèries asucrades dels vegetals que obté l’etanol i s’utilitza en els motors encesos per espurna, barrejats amb la gasolina com a únic combustibles. Usos del bioetanol:
• Barreja directa amb gasolina.
•  Com a combustible principal en els motors de gasolina.
• Barreja directa amb el diesel.
• La fabricació d’ETBE ( Ethyl Tertiary Butyl Ether, que es refereix al Etil d’Èter produït): substitutiu del MTBE(Methyl tertiary-butyl ether; que es refereix a Metil d’Èter).

                         Avantatges

• Una major calor de vaporització.
• Una menor pèrdua de calor per radiació.
• Un major volum de gasos en la combustió, que significa una major pressió i una major energia mecànica produïda
•  Un desenvolupament més eficient del motor.
• Millora de la biodegradabilitat de la gasolina.
• Redueix el número de compostos aromàtics en la gasolina i, per tant, reducció de les emissions de benzè a l’atmosfera.

                         Inconvenients

• Eleva la pressió de vapor
• Té una afinitat per l’aigua.

BARRERES QUE ES TROBEN AQUESTS BIOCARBURANTS EN EL MERCAT:

• Necessària exempció fiscal.
• Deslligar la producció de matèria prima de retirada obligatòria de la PAC (Política Agrària Comunitària).
• Habilitar la xarxa de distribució de carburants.
• Garantir el funcionament dels vehicles.

ENERGIA SOLAR 

QUÈ ÉS?
És l’energia obtinguda mitjançant la captació de la llum i el calor emès pel sol. La radiació solar que arriba a la Terra pot aprofitar-se mitjançant el calor que produeix a través de l’absorció de la radiació, per exemple en dispositius òptics o d’altres tipus. Es una de les energies renovables, particularment del grup no contaminant, conegut com energia neta o energia verda.


TIPUS
Hi ha dos tipus encara que dintre d’un d’aquests es poden trobar més rames.

• Energia oslar fotovoltaica (aprofitament per mitjans electrònics).
• Energia solar tèrmica (aprofitament per mitjans mecànics).
• Energia solar termoelèctrica (processos de conversió en energia elèctrica).
• Energia termosolar (processos d’aprofitament directe de l’energia solar tèrmica).
• Forns solars d’alta temperatura.
• Cuina solar.
• Escalfador solar.
•  Escalfador solar d’aigua
•  Escalfador solar d’aire
• Arquitectura bioclimàtica

AVANTATGES
Quan pensem en la energia solar, són moltes les avantatges que ens venen al nostre cap, sembla que aquest tipus d’energia se’ns ofereix dia rere dia amb la sortida del sol i, al ser Espanya un lloc tan afavorit per aquesta estrella, es converteix en un tipus d’energia que podríem calificar com a interessant.

• La més important de totes les avantatges és que aquest tipus d’energia no contamina.
• És una font inagotable.
• És un sistema d’aprofitament d’energia idoni per a zones on la línia elèrctrica no arriba, o es dificultós i costós el seu trallat.
• Els sistemes de captació solar que se solen utilitzar són de fàcil manteniment, el que facilita la seva elecció.
• El cost disminueix a mesura que la tecnologia va abançant.

INCONVENIENTS
Quan pensem en els inconvenients que ens produeix aquest tipus d’energia renovable, sol costar-nos molt més pensar en alguna cosa concreta, llevat que estèticament, ens queda especialment bé quan es decideix instal·lar-lo als camps.

• El nivell de radiació d’aquesta energia fluctua d’una zona a una altra, i el mateix ocorre entre una estació de l’any i una altra, el que pot ser no tan atractiu per al seu consumidor.
• Es necessiten grans extensions de terreny, el que dificulta que s’esculli aquest tipus d’energia.
• Inicialment requereix una forta inversió econòmica.
• S’ha de complementar aquest mètode de convertir energia amb altres.
• Els llocs on hi ha major radiació, són llocs desèrtics i llunyans.

APLICACIONS
Les principals aplicacions que té l’energia solar són: els calentadors d’aigua i les estufes solars. Però, també s’utilitzen per a moltes altres coses:

• Potabilitzar l’aigua
• Estufes solars
• Assecat
• Evaporació
• Destilació
• Refrigeració

ENERGIA HIDRÀULICA


QUÈ ÉS?
L’Energia Hidràulica és una energia renovable que prové de l'aprofitament de l'energia mecànica de la caiguda de l'aigua. Des del segle XIX la capacitat potencial i energia cinètica de l'aigua s'ha transformat en energia elèctrica la qual es transformada en una instal·lació anomenada central hidroelèctrica.

Les parts d'una central hidràulica:

TIPUS
Totes les variacions per crear energia elèctrica a través de la força del aigua van des d’un període antic fins a l’actualitat. Des de temps molt antics s'han abastit molins hidràulics una roda de treball la qual era moguda per la força d'un corrent d'aigua provinent d’un riu que movia les pales i generava un moviment que donava energia i mantenia la casa amb energia, un exemple són els molins rurals.
Tot i així la utilització més significativa la construeixen les centrals hidroelèctriques. Encara que aquestes no són gaire considerades formes d’energia verda pel gran impacte ambiental que produeixen. Aquestes centrals funcionen a través de la creació de pantans, grans superfícies d’aigua on una part és emmagatzemada mentre que altra segueix el curs del riu. Aquesta part emmagatzemada deixen caure des d’un punt elevat de caiguda, així ho anomenem pressa, i d’aquesta manera,  produeix la força suficient per tal de fer girar en la major velocitat possible les turbines les quals ajudaran al generador a crear electricitat.
D’aquestes últimes en trobem de diferents tipus:

• Centrals de Regulació: Es donen en les situacions de baix caudal dels rius, ja que l’emmagatzematge es continu i llavors regules d’una manera convenient per a la producció. S’adapten a cobrir les hores punta del consum.
• Centrals de Bombeig: També es poden anomenat “d’acumulació”. Signifiques que acumulen el caudal del riu mitjançant el bombeig, la seva actuació tracta d’aconseguir l’energia potencia adequada. Aquestes poden ser de dos tipus: de turbina y bomba o de turbina reversible.
• Centrals d’Alta Pressió:  S’inclouen totes aquelles centrals que el seu salt d’aigua es superior als 200 metres d’altura. Es situen en zones d’alta muntanya i aprofiten l’aigua dels torrents.
• Centrals de Mitja Pressió: Són aquelles que posseeixen salts entre 200 a 2’ metres aproximadament. Acostumen a situar-se en valls de mitja muntanya i depenen de pantans.
• Centrals de Baixa Pressió: Els seus salts hidràulics son inferiors a 20 metres. Estan situats a baixa o mitjana muntanya.

AVANTATGES
Es tracta d’una energia renovable i neta d’un alt rendiment energètic. És una energia inesgotable, sempre i quan tinguem aigua al planeta. És ecològica. A més a més té un cost baix de manteniment comparat amb altres energies renovables.
Econòmicament la gran avantatge que té l’energia hidràulica és la eliminació parcial dels costos dels combustibles. Les centrals no utilitzen combustibles fòssils per fer la seva tasca, per tant és immune a la seva necessitat. A causa d’aquest fet, hi ha moltes plantes hidroelèctriques que segueixen treballant després de 50 o 100 anys. Els costos de de les operacions són baixos puix que les plantes estan automatitzades i tenen poques persones durant una operació normal diària.
Les centrals hidroelèctriques produeixen molt poc diòxid de carboni, atès que no utilitzen combustibles fòssils, fet que fa que la vida sigui més saludable.


INCONVENIENTS
Tot i ser una energia renovable i tenir punts molt positius alhora de fabricar energia elèctrica, també trobem varis inconvenients que ens perjudicament directament:
La construcció de grans pantans fa que s’inundin grans extensions de terreny, normalment fèrtils per emmagatzemar les aigües que estan a dalt de la pressa.
En un passat es van construir pantans que han inundat pobles sencers. Amb el coneixement de la consciència ambiental, aquests fets cada vegada són menys freqüents encara que alguns cops encara els tenim presents.
Un dels desavantatges més importants i és un pels que estem preocupats es per la destrucció de la natura. Les presses i els pantans poden ser destructives pels ecosistemes aquàtics. Per exemple, a les presses de nord – Amèrica s’han reduït les poblacions de truita septentrional  comú que necessiten anar a certs llocs per reproduir-se i llavors de sobte es troben que no tenen més riu per continuar a causa de les construccions de presses i pantans. Actualment s’estan buscant solucions per aquest problema.
Un dels altres inconvenients que ens trobem és que els pantans canvien els ecosistemes del riu sota les aigües. L’aigua que surt de les turbines no té pràcticament sediment i això fa que mica en mica la poca erosió dels rius als seus marges i fent cada vegada més preocupant la creació de deltes al final del seu recorregut. Els sediments que porten els rius, es queden a sota dels pantans com si fos terra.
Per últim, les turbines quan s’obren i es tanquen repetits cops, per així produir energia, el que també estan fent és alterar el cabal del riu i això fa que causi una alteració elevada en els ecosistemes.

ENERGIA  EÒLICA

QUÈ ÉS?
L'aprofitament de l'energia cinètica del vent es produeix des de molt abans de la revolució industrial, l'home l'ha aprofitat per bombejar aigua o per propulsar els seus vaixells. Pot ser considerada una de les principals fonts d'energia no animal de la humanitat fins a principis del segle XIX, d'importància innegable per al desenvolupament de nombroses civilitzacions.

El vent, en termes generals, és el resultat dels diferents graus d'absorció de l'energia del Sol, la qual cosa provoca diferents nivells d'escalfament i pressió en l'atmosfera. El desplaçament de masses d'aire tendeix a eliminar aquests desequilibris de pressió. Cal diferenciar entre dos tipus bàsics de vents: d'una banda, els generals, deguts a la circulació de l'aire del planeta i, d'una altra, els vents de caràcter local originats, en la majoria dels casos, per les característiques orogràfiques i topogràfiques del terreny.

El sector de l'energia eòlica fa referència a tot el conjunt de tecnologies i aplicacions en les quals s'aprofita l'energia cinètica del vent i es transforma en energia elèctrica o mecànica. Així doncs, podem distingir dos aplicacions ben diferents:

• Producció d’electricitat: aerogeneradors o turbines elèctriques.
• Bombejament d'aigua: aerobombes.

Pel que fa a la producció elèctrica, existeixen dos tipus d'instal·lacions:

• Els parcs eòlics: sistemes que subministren electricitat a la xarxa. Aquests parcs han de tenir unes condicions específiques per poder construir-los:
• Avaluació del terreny on aniran instal·lats els aerogeneradors (campanya de medició del vent que dura almenys un any)
• Més de 2000 hores de producció eòlica equivalent a una potència màxima.
• Respectar la fauna del entorn (sobretot de les aus), establint si es precís un pas per a aus migratòries entre els grups d’aerogeneradors.
• Llunyania de més d’un quilòmetre entre el parc i els nuclis urbans per evitar la contaminació acústica d’aquests.
• Ha d’estar instal·lat en sòl no urbanitzable (generalment).
• No interferència amb senyals electromagnètiques de l’entorn, ja que les senyals de televió, ràdio o telefonia es poden veure perjudicades si no s’instal·len uns altres dispositius que ho evitin.
• Les instal·lacions autònomes: sense connexió a la xarxa, que són de menor potència i normalment s'utilitzen en aplicacions d'electrificació rural.

El nostre país, malgrat que la contribució actual de l'energia eòlica a la generació d'electricitat encara és molt limitada, ha sofert un creixement considerable els darrers anys, paral·lel a la reducció dels costos i l'augment d'eficiència deguts al desenvolupament de la tecnologia. Pel que fa a Catalunya, compta amb una potència instal·lada de 60 MW (en 2000) que suposa una producció de 153.000 MWh/any, energia suficient pel subministrament elèctric de 51.000 famílies.
Les perspectives de creixement són optimistes, donat que el potencial eòlic detectat a partir de l'elaboració de l' Atlas Eòlic de Catalunya és força elevat, superior als 1.300 MW. S'espera l'entrada en funcionament de noves instal·lacions per a l'any 2005, que ara per ara es troben en fase d'estudi, amb la intenció d'arribar als 300 MW instal·lats.

Igualment, a Espanya, la potència en energia eòlica instal·lada ha experimentat darrerament un augment no menyspreable: dels 52 MW el 1993 s'ha passat als 834 MW el 1998 (font IDAE). Aquest creixement s'ha degut, per una banda, a l' interès de diferents governs autonòmics per explotar els avantatges oferts per l'energia eòlica en relació a la creació de treball, la generació d'un nou teixit industrial i la protecció mediambiental; i, d'altra banda, a la política de tarifa de compra- venda d'energia renovable definida pel govern central. 

La indústria eòlica europea és avui en dia capdavantera a escala mundial, tant pel que fa al seu nivell de desenvolupament tecnològic com al seu volum de producció, que representa aproximadament el 50 % del mercat internacional. Els països comunitaris amb més potència instal·lada són Dinamarca, Alemanya, Regne Unit i Holanda (a l’any 2000). Des de l’any 2004, es destaquen especialment tres països: Alemanya, Espanya i Dinamarca, que junts sumen 27.905 MW DELS MÉS DE 47.000 instal·lats al planeta. No obstant, els últims anys els aerogeneradors s’han multiplicat en altres nacions del continent. Itàlia i Holanda, van entrar a formar part al 2004 del exclusiu grup de set països del món que han arrabassat la barrera dels 1000 MW de potència.   En el seu conjunt, el continent europeu va acabar l’any 2004 amb 34360 MW. I, d’ells 600 MW corresponien a parcs eòlics marins.


AVANTATGES

• És renovable.
• És una energia neta, que no genera residus.
• És molt fàcil d'obtenir.
• Una sola persona pot controlar el parc eòlic.

INCONVENIENTS

• La mort d'aus, encara que estudis recents indiquen que aquestes s'habituen aviat als rotors eòlics.
• L'espai que requereix la seva instal·lació i l’ impacte mediambiental que ocasiona.
• El manteniment dels aerogeneradors.
• La falta de continuïtat en el subministrament elèctric.

FUTUR
El seu ús va en augment, encara que en l'actualitat el cost de les instal·lacions és molt elevat.
Segons un estudi elaborat per l'Institut de Medi Ambient d'Estocolm, en l'any 2100 -juntament amb l'energia solar-, podria aportar més del 75% del consum energètic mundial.

MARS I OCEANS

QUÈ SÓN?

Els mars i oceans són grans masses d’aigua en constant moviment, ja sigui per la rotació terrestre, per l’efecte de la gravetat de la lluna, pel vent o per les corrents tèrmiques que existeixen. L’aprofitament d’aquesta energia podria suposar una gran alternativa atractiva en vista de l’esgotament de les fonts que actualment utilitzem. 

Actualment només disposem de sistemes en fase inicial de desenvolupament, amb instal·lacions únicament demostratives i experimentals que no ofereixen una alternativa genètica real, al 100%. 

És important saber que existeixen diferents tipus d’aprofitament d’aquesta energia, com per exemple: l’energia de gradient tèrmic ( es basa en la diferencia de temperatures entre la superfície i les més profundes) o la de les corrents marines( corrents que es produeixen en les oceans que fan que grans masses d’aigua es traslladin d’un extrem a un altre del planeta terra. Aquest desplaçament produeix una certa velocitat en el cabal de l’aigua) ; però les dues més desenvolupades són l’energia de les onades i l’energia de les marees. 

TIPUS

• L’energia de les onades:L’obtenció d’energia és basa en el moviment de les onades de la superfície del mar atès que suposen una oscil·lació de certa amplitud que es pot aprofitar. Els sistemes que actualment que es basen en boies que floten en la superfície. A l’interior tenen un mecanisme que permet crear energia a partir de l’oscil·lació.  Aquest tipus de boia no cal que se situïn en zones amb molta profunditat i poden col·locar-se a zones properes a la costa. Projecte welcom : un submarí que disposarà de bateries que es carregaran amb l’energia de les onades , mitjançant un sistema de boies connectades  a les Illes Canàries. Per si voleu saber més del tema aquí deixem l’enllaç del projecte explicat per l’escola universitària d’enginyeria tècnica industrial de Barcelona (UPC):
  https://www.euetib.upc.edu/la-recerca/grups-de-recerca/grets-1/grets_index/projectes-1
• L’energia de les marees :la idea principal per a l’ús d’aquesta energia és aprofitar una cavitat natural o feta per l’home e el qual al pujar la marea entri l’aigua del mar i s’ompli. En el moment en que la marea baixi l’aigua es passa per unes canonades forçada i una turbina. D’aquesta manera s’aconseguí produir, en aquest cas electricitat. 

INCONVENIENTS

• La construcció de les instal·lacions transforma les zones de costa i n’altera la qualitat.  Produeixen un gran impacte ambiental
• Dificultat en el trasllat de l’energia fins als punts de consum
• La producció d’energia està lligat a les marees
• Hi ha un gran cost en el rendiment 

AVANTATGES

• Energia renovable
• Neta
• Silenciosa
• Gratuïta
• Disponible en la majoria de climes
• Un baix cost de les primeres matèries