PUNTS DE VISTA: Teories sobre el "peak oil" II

ENTREVISTA A Daniel Gómez Cañete, President d’AEREN – ASPO Espanya i editor de www.crisisenergetica.org

En Daniel, en aquesta entrevista publicada en l'article: El zenit d'un model energètic, ens parla del consum i l'esgotament d'algunes energies, com pot ser el petroli.

Durant els últims cinc anys, el barril de petroli ha encarit més d’un 400%, i l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) afirma que ens podríem enfrontar a una crisi de subministrament petrolífer.

Una cosa és la demanda que fan del petroli, i l’altra l’esgotament. I en aquest cas i en la situació econòmica en la que ens trobem, està guanyant la demanda, per això de cada cop és més car. Com diu l’AIE: “l’enorme escala de les inversions necessàries fa que ens qüestionem si la capacitat (de producció) addicional que es necessita, es materialitzarà”.

En el model energètic mundial, es depèn en més del 80% dels combustibles fòssils, i aquests són finits, per tant tenen les dècades comptades. Com es diu a l’entrevista: “el petroli (i el carbó i el gas) no s’acaben, però trobarem límits als fluxos diaris que podem aprofitar. Si els límits del petroli ja s’endevinen, també coneixem els del gas i del carbó”.

El millor seria intentar revertir la tendència històrica del creixement del consum energètic. Encara que això és molt difícil ja que el creixement econòmic ha anat en paral·lel al consum d’energia.

La societat hauria de mostrar-se compromesa amb la sostenibilitat. No és només un problema d’energies, sinó que també hi intervenen les tecnologies, la societat, l’economia... I en aquest cas, com ens explica en Daniel Gómez: “l’actual situació econòmica convida a plantejar-se aquesta transició des d’un pessimisme prudent”.

PUNTS DE VISTA: Teories sobre el "peak oil"

Dintre de l'article El zenit d'un model energètic, hem trobat l'entrevista a 0. Enginyer industrial i President de Foment del Treball.

En aquesta entrevista, el Joan Rosell explica diverses coses, amb alguna referència i dades sobre el petroli:

El geòleg M. King Hubbert, al 1956, va encertar que la producció petroliera als Estats Units arribaria al seu zenit a la dècada dels setanta.

Actualment, la producció petroliera ha augmentat molt acceleradament, quin és el punt màxim de producció? Com ell ens explica: "[...] Si els xinesos consumissin el mateix petroli que els nord-americans, la producció mundial hauria de multiplicar-se, al menys, per dos."

Hi ha diversos condicionals que faran decidir quin és el punt màxim de producció petroliera: quant es produeix, les reserves, els preus, la tecnologia, les inversions, les noves energies, etc.

Hi ha moltes teories sobre l’esgotament del petroli: hi ha gent que diu que no s’esgotarà mai, i hi ha altra que diu que s’esgotarà durant la primera meitat del segle XXI.

El que sí que és segur, és que cada cop es gasta més petroli. I les dades que tenim sobre aquesta producció i consum excessiu ens han de fer pensar sobre les implicacions polítiques i econòmiques que tñe aquest fet.

Com ens explica en Joan Rosell: Per una banda, “les reserves de cru (segons el Butlletí de BP) eren de 548.452 milions de barrils el 1970 davant dels 1.2000.000 milions de barris en l’actualitat [...]”

Però per l’altra banda, “[...] Els grans pous de petroliers semblen anar en declivi, encara que la tecnologia pugui fer meravelles si hi ha inversions. [...]”

Actualment, no estem preparats per a l’esgotament del petroli, ja que el món no pot viure sense ell, però hauríem de començar a preparar-nos pel que vindrà. A més, l’automòbil hauria de fer algun canvi ja que consumeix més del 50% del petroli.

L'EXPROPIACIÓ DEL PETROLI A L'ARGENTINA

Volem fer referència a una notícia d'actualitat que ens parla sobre la importància del petroli en l'àmbit econòmic, polític i social i que s'ha produït en el darrer mes a Argentina tenint una influència a nivell mundial i que afecta directament l'economia espanyola. 

La notícia ens parla sobre l'anunci de'un projecte de llei peral canvi de control d' YPF, SA; què es declarad'unitat pública i subjecte d'expropiació del 51% de les accions d'aquesta companyia, les quals pertanyen a REPSOL. El Govern argentí ha aprovat un Decret de necessitat i urgència efectiu que permet disposarde la intervenció d'YPF,SA; nomenant interventor de la companyia a un ministre de Govern.

Repsol, com a contra, considera que la mesura anunciada és il·lícita i greument discriminatòria, que no s'ha justificat la finalitat de la utilitat pública, que suposa l'incompliment de les obligacions assumides per l'Estat argentí en la privatització d'YPF i que, amb això, es violen els principìs fonamentals de la seguretat jurídica i de confiança de la comunitat inversorainternacional.

Degut a aquesta pressumpta il·legalitat, Repsol durà a terme totes les mesures legals que procedeixin per preservar el valor de tots els seus interessos actius i els interessos de tots els seus accionistes.

Us adjuntem el link on hem trobat la notícia, perquè la pogueu llegir de manera autonòma i podeu extreure les vostres pròpies conclusions:

Notícia Repsol
 
 Des del nostre punt de vista, creiem que aquesta notícia tindrà una gran influència sobre l'economia espanyola dificultant la situació actual en la qual es troba el país. Tot i això, encara es d'hora per fer un balanç sobre els problemes que pot aportar i les conseqüències que tindrà. 

Nous recursos energètics i tecnologies per al transport

La principal font d’energia del transport és el petroli. En aquest sector no s’ha reduït la dependència dels combustibles fòssils, ni s’han introduït noves energies.

Segons l’Agència Internacional de l’energia (IEA), “el sector del transport representa més d’una quarta part del consum final d’energia, el 60%, i el emet el 20% d’emissions mundials de gasos hivernacle”.

Augmenta la intensitat energètica del transport

El transport també és un factor important en l’economia Europea, hi ha 5-8 automòbils per cada 10 habitants. A Catalunya, aquest sector és el principal consumidor d’energia, i tota l’energia utilitzada per  activitats relacionades amb la producció de transport, supera el 50% del consum total d’energia.

Cal fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, i això depèn de diversos factors (la política territorial i l’ordenació urbanística dels municipis i els hàbits de mobilitat dels ciutadans). L’automòbil és el mitjà habitual de desplaçament de molts ciutadans, i aquests automòbils, gran part d’ells, només els fa servir una persona. Aquest fet es troba en moltes ciutats, és per aquest motiu que la societat no té en compte les repercussions que aquesta actitud pot tenir vers l’energia i l’esgotament del petroli.

Combinació de tecnologies i combustibles

En el sector del transport, les tecnologies haurien de permetre reduir la dependència dels derivats del petroli. En els darrers anys s’han millorat els motors convencionals per tal de reduir la intensitat energètica, i hi ha hagut millores en el consum dels automòbils a nivell d’Europa. Tot i això, les millores no seran massa importants. Utilitzar energia elèctrica als vehicles ofereix, també, avantatges per a aquest sector. En 10-15 anys, es disposaran de nous sistemes de bateries i s’introduiran nous vehicles 100% elèctrics. Però, encara hi ha diversos reptes per a què tot això sigui possible. En definitiva, en els propers anys hi haurà noves opcions tecnològiques en aquest sector, per tal de reduir la dependència dels derivats del petroli, serà possible conseguir-ho?

Les propostes del pla de l’energia

El Pla de l’energia de Catalunya proposa estratègies per estalviar i diversificar energèticament el sector del transport, per tal d’una millora en l’ús eficient dels diferents sistemes i els mitjans de desplaçament. L’administració pública s’ha d’encarregar de crear un marc legal per afavorir aquestes tecnologies, controlar-les i avaluar-les.

Les alternatives energètiques a l’abast

Hi ha diverses alternatives energètiques que trobem l’abast de tothom, per tal d’estalviar el energia i en petroli:

GAS NATURAL. Actualment, l’ús del gas natural com a combustible en vehicles és la forma més habitual. És una alternativa a la utilització de derivats del petroli. Ajudaria a reduït la intensitat de carboni del combustible final respecte al gas natural i les emissions de NO.

BIOCOMBUSTIBLES. Són combustibles produïts a partir de matèria orgànica d’origen biològic. Els més comuns són el bioetanol i el biodièsel. Un avantatja és que són pràcticament neutres quant a l’emissió de GEH ja que el CO2 emès quan combustionen ha estat fixat per les plantes emprades com a matèries primeres.

COMBUSTIBLES SINTÈTICS. Són els combustibles líquids o gasos obtinguts mitjançant processos termoquímics a partir del carbó, del gas natural o de la biomassa. Comporten poder diversificar l’origen dels carburants emprats en el transport.

HIDROGEN. Es pot emprar com a font energètica en un motor convencional de combustió interna o en una pila de combustible. Es pot emmagatzemar tant en forma de gas comprimir com en forma de líquid.

METANOL. Es pot emprar tant en motors de combustió interna com directament en piles de combustible. Té un poder calorífic interior al de la gasolina o el gasoil, i li calen dipòsits d’emmagatzematge superior per a mantenir la mateixa autonomia del vehicle.

En definitiva, ja és hora de buscar altres alternatives quant al transport, que siguin més ecològiques i que no malgastin tanta energia i tant  petroli. Hem de buscar alternatives ara i començar a utilitzar-les perquè en un futur pot ser és massa tard.

El Zenit de la producció de petroli

Entrevista a Mariano Marzo

Professor de recursos energètics

Catedràtic d'estratigrafia

Universitat de Barcelona

En aquesta entrevista Mariano Marzo ens fa entendre que el problema no es troba en l'extracció del petroli ja que segons ell “ el percentatge de recuperació de cru dels jaciments és aproximadament del 35-40% del total que hi ha abans de començar a explotar-los” i a més a més els jaciments es deixen d'explotar quan encara hi queda petroli per extreure. Segons ell a la pregunta: el petroli s'esgotarà? La resposta d'ell és “ sempre quedarà fluït per extreure; de manera que la resposta és simple: mai. Llavors , si el problema no es troba en la seva extracció, on recau?

Un dels problemes és la manera com l'obtenim. Cada cop es necessitarà potenciar i desenvolupar nova maquinaria que arribi a les profunditats del subsol per poder obtenir-lo.

I l'altre és el consum que fan els països desenvolupats. Actualment el petroli va més enllà del transport, és a dir, com a combustible, sinó que a més a més l'utilitzem com a font de calor, per asfaltar, fabricar productes de plàstic, detergents, medicaments...i una pila de productes quotidians. Tal i com diu el text “ el món ha d'aprendre urgentment a gestionar la seva demanda de petroli. Per a la petroliera, l'eficiència energètica i l'estalvi són absolutament necessaris per a posar un límit a una set global insaciable d'aquest hidrocarbur, especialment alimentada pel creixement econòmic i demogràfic de les grans potències emergents i pel sector del transport”. Cal recordar que els països en vies de desenvolupament cada cop necessitaran més petroli per desenvolupar-se en tots els àmbits: econòmicament, socialment, etc.

També ens parla dels descobriments de nous jaciments com els de l'Àrtic on encara queden un 25% del total. Tot i que segons Mariano Marzo el dia que s'hagin d'extreure hi haurà grans problemes perquè “ ja que es tracta d'una zona sense amo, objecte de disputa entre els Estats Units, el Canadà,Rússia, Noruega i Groenlàndia (administrada per Dinamarca)”

Per últim, en l'entrevista fa referencia a les diverses opinions , els que pensen negativament i els que pensen positivament. Els primers creuen que no hi ha prou reserves per a tothom i per tan ampliar el seu volum és limitat, mentre que els segons creuen en el desenvolupament de nous recursos i de noves tecnologies per extreure'l.